Escriure a mà: una antiqualla de l'era de la digitalització?
Amb les noves tecnologies i els nous sistemes moderns, ja des de ben petits, ens oblidem aviat d'escriure a mà. Cada cop es perd més la bona cal·ligrafia, la ortografia correcta, les pautes per escriure recte que encara van donar-me quan era estudiant dels primers cursos de l’ensenyança. Malgrat tot, però, encara n'hi ha que lluiten per la bellesa, el plaer de sentir el boli, que en temps de crisi, resulta més barat, o per gent més sofisticada, la pluma lliscant sobre el paper, deixant-se endur per la sensació d'escriure el que ens surt de dins, sense ordre, ni concert... per pur plaer, requerint aquesta opció un temps d’oci que sovint no tenim...
Alguns encara es permeten el luxe d'escriure cartes, potser mai seran llegides, pero jo tinc la esperança que aquestes paraules, algun dia, arribaran a mans de la persona en questio, i, si més no, s’han buidat en la millor forma, deixant alliberar la ment (o el cor), en forma de paraules, la única manera d fer-la sortir, de fer que s'expressi.
Què cal fer, perquè no mori l'escriptura a mà, i la reflexió que comporta? A mode personal,és un dels petits grans plaers que més valoro d'aquesta vida, una de les maneres "d'evadirme" de la realitat que m'envolta, la única, la millor manera, per després compartir les meves experiències, ja passades pel sedàs de l'enfrontament al paper en blanc... i el mitjà per fer les paus amb mí mateixa quan no em sento bé.
Perquè el que està clar, és que les noves tecnologies aporten elegància als textos, amb mil opcions de fonts, tot i que a vegades, podria resultar més interessant una lletra particular, de punys únics. Dóno un vot a fer que no quedi com una antiqualla de l’era de la digitalització.
(16 de Juliol de 2006, per Maite Cirera Sangrà)
