“Si capgirem l’hivern, podem créixer com a persones”
“Qui té por a l’hivern?”
“Estem més tancats en nosaltres mateixos, perdem concentració però estem més a casa i tenim més ganes de llegir. L’hivern és un bon moment per trobar-se un mateix i prendre les decisions més importants” (Sandra Farrera, dra en psicologia clínica a la UAB, diari ARA, 14/12/10)
Això mateix es preguntava avui el diari, i això ens preguntem una mica tots plegats en aquestes dates, almenys jo. Està comprovat que el canvi d’estació que comencem ara, el dia 21 de Desembre per ser exactes, ens afecta abaixant-nos el nivell de concentració, que va acompanyat d’un augment de son i gana, i una influència en l’estat d’ànim. Allò que en paraules tècniques anomenen “trastorn afectiu estacional”. En part és provocat per la falta de llum, en part, el creem nosaltres.
Molts, sinó alguns, aviat agafarem vacances per la festivitat de nadal. Tindrem més temps lliure. Alguns l’aprofitaran per fer compres, alguns tindran més temps per reflexionar. Aquells que han sofert la “pèrdua” d’algú important a la nostra vida, ens en recordarem més, per aquestes dates. Ens entendrim, d’alguna manera, sense voler-ho. La infància cobra una especial importància, per els nens i nenes és temps de regals, d’il·lusió. Per els més adults, sovint és temps de nostàlgia. Sense voler, “hivernem”. Tots tindriem la nostra pròpia versió. La pròpia mirada.
Però l’hivern també convida a recollir-nos a casa. A aixoplugar-nos en un bon llibre. A marxar fora però per ser vora la llar de foc. A reunir-nos amb la família. I també a trobar-nos amb nosaltres mateixos. Personalment, crec que és una de les coses bones. Reflexionem, i no només en els “propòsits de cap d’any”, sinó en el conjunt de les nostres vides. S’acaba un any, comença un altre. Sovint ens plantegem: què hem fet bé? Què podriem haver millorat? Què tenim, per endavant?
A vegades, topar amb un mateix imposa, però també és necessari per tirar endavant. La honestedat no només importa de cara als altres, sinó que cal començar per un mateix. “Si capgirem l’hivern, podem créixer com a persones”, i veure els paisatges nevats, els carrers més buits, notar l’aire fred com una sensació de pau i serenor.
Bones festes a tothom, amb o sense “trastorn”.
Maite Cirera Sangrà, Desembre de 2010
